Ens està agradant molt Apeirògon, de Colum McCann.
L’edita l’Altra editorial amb traducció de Marta Pera.

En Rami Elhanan i en Bassam Aramin viuen a prop l’un de l’altre però habiten mons completament diferents. En Rami és israelita. Bassam és palestí. La matrícula del cotxe d’en Rami és groga, la d’en Bassam, verda. En Rami triga un quart d’hora per arribar al West Bank. El mateix viatge, per a en Bassam, dura una hora i mitja.

Tots dos homes han perdut la filla. La Smadar, filla d’en Rami, tenia tretze anys quan va ser assassinada per un terrorista suïcida en plena zona comercial, mentre passejava amb les seves amigues.
L’Albir, filla d’en Bassam, en tenia deu el dia que va morir assassinada per una bala d’un policia fronterer davant de l’escola.

Contra tot pronòstic, aquests dos homes es fan amics i decideixen posar el seu dol al servei de la pau.

Apeirògon és una figura geomètrica d’infinits costats.

Quan era petit li vaig preguntar al meu pare (perquè sortien notícies a la televisió molt sovint) què era la guerra d’Israel i Palestina? Qui eren els bons i els dolents? I m’ho va intentar explicar i crec que ho vaig entendre…
Passats molts anys, fa uns mesos la meva filla m’ho va preguntar. Li vaig intentar explicar i crec que ho va entendre…
Potser seguirà tot i d’aquí a uns anys la meva filla tindrà una filla i un dia li preguntarà també.

Apeirògon és una novel·la que ho explica amb infinits matisos. De lectura lenta. A partir dels dos pares i les seves pèrdues. D’aquest conflicte que està en bucle des de fa molts anys. Massa anys de pèrdues i víctimes.

Apeirògon és una novel·la sobre vides trencades, sobre ocells que volen; de palestins, d’israelians, de moltes històries, de tractats de pau, biografies i vides de cada dia, de petits relats.
Històries precioses i molt inoblidables…

Colum McCann es converteix (ja ho era) en un dels grans autors amb aquesta “virgueria” literària de primera divisió!

No us el perdeu.