El Premi Nobel a l’Annie Ernaux és un premi a ella (molt merescut!) però també és un premi a la literatura del jo i l’autobiografia…
A narrar-se un mateix.

Això són tres pepinos, tres bombes atòmiques imprescindibles!!!

Patricia Highsmith!

Virginia Woolf!

Rafael Chirbes!

Quina us agarada més???

Coincideixen en aquesta rentrée tan fabulosa aquests 3 diaris!
Tres maneres d’explicar-se i de narrar el seu dia a dia.
Vides escrites!

Diarios i cuadernos
Publica Anagrama amb traducció d’Eduardo Iriarte.
Patricia Highsmith aborda episodis crucials de la seva vida i ens permet també endinsar-nos en la «cuina» del seu univers literari i comprovar que la seva més cèlebre creació, el sociòpata Tom Ripley, és el fruit destil·lat dels seus dimonis interiors.

Diaris
Publica Club Editor traduïts per Carlota Gurt.
Virginia Woolf va començar a escriure el seu diari el 1915, just abans que es publiqués la seva primera novel·la, amb el propòsit de disciplinar-se i preparar una autobiografia futura. Hi va perseverar fins al dia de la seva mort: són un quart de segle d’entrades que mostren un microcosmos en què el refinament estètic podria ser l’imperatiu categòric.

Diarios. A ratos perdidos 3 y 4
Publica Anagrama ed.
Segon volum dels Diaris de Rafael Chirbes, que reuneix diversos quaderns escrits entre el 2005 i el 2007. Són els anys de la lenta gestació, plena de dubtes que el porten fins i tot a plantejar-se abandonar la literatura, de la novel·la que li suposaria la consagració definitiva: Crematorio