ASSAIGEDUCACIÓNOVETATPENSAMENTRESSENYES

El futbol, la nena i el pati…

By 09/11/2020Novembre 19th, 2020No Comments

Hi ha una nena, una clienta que ens visita a vegades a la Llibreria, que un dia ens va explicar que ella i les seves amigues no poden jugar gaire a futbol, al pati de la seva escola perquè els nens no els deixen jugar  amb ells perquè els hi diuen que “no saben jugar i no ho fan bé… Que no corren tant com ells…” i no les volen a la pista de futbol.

Nosaltres li diem a la nena, quan ens ho explica, que no es rendeixi i segueixin jugant amb les altres nenes a futbol, a bàsquet o a què vulguin. Al pati i a tot arreu…

La nena ens diu que hi ha professors/es, que davant el problema prefereixen prohibir les pilotes al pati, i que hi ha altres professors/es que s’inclinen per regular el pati: segons els dies de la setmana podrien jugar nens i segons els dies podrien jugar nenes…

(Però encara no hem sentit a dir-li que, almenys a l’escola d’aquesta nena, hi hagi professors/es que promouen la barreja de nens i nenes jugant a futbol al mateix temps… Tot i que la nena ens ha explicat que alguns dies que amb naturalitat s’han barrejat els nens i nenes i han jugat junts, els nens no passen la pilota a les nenes del seu equip… I llavors les nenes s’avorreixen i acaben abandonant el partit… Que és el que volen els nens per seguir jugant ells sols…)

Tot això ens ha fet pensar en el pati i els jocs…

El pati entès com a cor i ànima de l’escola (tot i que nosaltres creiem que també hauria de ser la biblioteca de l’escola, que potser la biblioteca és el lloc on el nen o nena es pot sentir sol i lliure escollint els llibres que vol llegir…); el pati és el nus i l’ànima col·lectiva, el lloc i el moment on es barreja tota l’escola…

I hem trobat títols que ens expliquen la importància dels patis com a punts importants de les escoles i centres educatius.

Llibres que demanen una igualtat també als patis, llibres que promouen patis més verds…

Escrits que pensen els patis com a llocs més reals, iguals, justos i naturals. Patis d’escola com a miralls de què hauria de ser el món real, allò que s’haurien de trobar els nens i nenes quan siguin grans i visquin les seves vides.

Per exemple, Patis Coeducatius , dels col·lectius Punt6 i Coeducació, per qui tingui interès a posar una mirada feminista al pati de l’escola per a treballar des d’aquest espai en la transformació coeducativa de l’escola i dels espais educatius.

O el clàssic de fa uns anys Balones fuera de la Marina Subirats i l’Amparo Tomé, que j ens avançava que l’ús de l’espai no és igualitari, i es troba regit per relacions de poder generalment invisibles que cal modificar, atès que d’una altra manera es perpetuen les diferències de tracte entre els individus en funció del seu sexe. Que si mirem el pati, segurament no veurem res especial: Rebombori i crits. Uns nens juguen a futbol, ​​altres corren pels racons. Algunes nenes estan assegudes en una rotllana a fons. Cadascun i cadascuna va al seu aire, segons li sembla. Així que on és el sexisme? Ens pregunten al llibre….

A Patios vivos de Heike Freire, ens presenta els patis com a punts de trobada d’infants i pares i mares amb la natura. Que els patis també siguin espais on els nens puguin estar amb contacte amb espècies cultivables… Llocs verds, amables i amb vida i no només terres de formigó i sorra…