L’única cosa que importa és l’estiu!
(I el ventall de possibilitats que ofereix…)
I la col·lecció vermella de l’editorial Periférica… Que sempre és impecable!
S’acaba de publicar:
Lo único que importa es el verano, de Francesco Pecoraro.
Publicat per Periférica amb traducció de Carmen Torres.
D’una banda, hi ha el Giacomo, l’Enzo i el Filippo, que, per mitigar la calor del juliol, fugen de la ciutat a aquests poblets de la costa del Tirreno on els romans tenen les seves segones residències.
De l’altra, hi ha el Biba, que aquella nit no és amb ells. Tots quatre són amics des de l’institut, amics incondicionals entre els quals de vegades es confon l’amistat amb el desig. A la ment de Biba els tres joves són una mena d’ens amistós que anomena GEF, «una segunda familia de hombres desnortados y titubeantes con los que se ha criado».
En una altra cantó, hi ha la vida adulta d’aquests quatre personatges a la trentena: les aspiracions, les estratègies de supervivència, la mesura del possible. De l’altra, el segon govern de Berlusconi i la cimera del G8 aquest 20 de juliol de 2001, en què els milers de joves dels moviments antiglobalització que es van concentrar a Gènova van ser neutralitzats per les forces de l’ordre amb una ferocitat desconeguda fins llavors, amb el resultat d’un mort. I, després, sempre, hi ha l’estiu i el mar; la platja, únic lloc dedicat completament a la felicitat.
A l’autor, Francesco Pecoraro, l’havíem descobert amb les seves novel·les anteriors, també publicades a Periférica, La vida en tiempos de paz i La avenida, i sempre té una escriptura elegant i lucidíssima en què s’agita una tensió inesgotable per comprendre, observar la indolència consubstancial a alguns fenòmens contemporanis i qüestionar, amb literatura d’altíssima graduació, la realitat.
No te’l perdis!
