ADULTSNOVEL·LANOVETATRESSENYES

MARES

By 20/10/2020Novembre 4th, 2020No Comments

Al llibreter li ha agradat aquest “Mares no” de la Katixa Aguirre.

[El llibreter és un home i no ha conegut mai aquestes sensacions tan femenines de ser mare i el sentiment de treure un cos de dins el teu cos…]
(I potser per això) li ha agradat la novel·la d’aquesta autora basca que explica la història d’una mare que ofega els seus bessons a la banyera i després d’una escriptora (que fa un temps havia sigut mare) que s’interessa pels actes i sentiments d’aquesta mare.

Arran d’això veiem (i podem entendre) (que no justificar) com aquesta mare pot arribar a aquests actes tan extrems.

“Mares no” funciona bé perquè articula bé les dues històries de cada dona, la narradora escriptora i mare i la història de la mare que mata els seus 2 fills.
És un relat fred, que no fa pornografia de la violència, ho explica sense aturar-s’hi, com un bisturí…

El llibreter no sabria dir perquè, però és una novel·la que funciona, sense fer filigranes ni artificis…

El llibreter pensa que hi ha una nova generació d’escriptores basques, com l’Eider Rodríguez (la d'”Un cor massa gran”, a Periscopi ed.), la mateixa Katixa Aguirre o per exemple, també, la Karmele Jaio (imprescindible “La casa del padre“), que estan renovant la narrativa basca amb noves històries i intencions…

Les hem de seguir amb atenció!

I seguint també amb el tema de la maternitat (però en un altre to… Més visual…) coincideix aquests dies el llibre “El Meteorito“, de la il·lustradora Amaia Arrazola que explica (dibuixant i escrivint) com, fa dos anys, va ser mare. Mare d’una filla que es diu Ane.

Aquest relat que inclou l’embaràs i la maternitat, és el què ens ensenya “El Meteorito” i parla de coses que normalment no s’expliquen del “ser mare” com la inseguretat, les pors, la frustració i el dol per la vida anterior que perds al ser mare…

El vols?