ASSAIGNOVETATRESSENYES

QUEMAR LIBROS

By 18/05/2021No Comments

Cremar llibres és una de les pitjors coses que hi ha.
És com matar l’autor i alhora aixafar també una idea.

Quemar libros ens explica això.
És un llibre esfereïdor, però alhora necessari (en aquests temps que les societats van normalitzant el feixisme… Que sembla que hi hagi un retorn a temps passats…), que comença amb la crema de llibres «no alemanys» i jueus de 1933, que ja avançava inequívocament les intencions dels nazis; Quemar libros ens submergeix en un viatge de tres mil anys a través de la destrucció del coneixement i la lluita per preservar-lo.

També que els atacs a biblioteques i llibreries han estat una constant històrica des de l’antiguitat, però han incrementat la seva freqüència i intensitat en aquesta època.

Les biblioteques i llibreries són molt més que magatzems de literatura; són arxius de coneixement, història i saber.
Defensen la llei i els drets intel·lectuals i emocionals dels ciutadans.

L’autor, Richard Ovenden, relata des dels successos de la Biblioteca d’Alexandria fins als papers de la generació Windrush, a Donald Trump esborrant tweets vergonyosos fins a John Murray cremant les memòries de Lord Byron en nom de la censura.

És una gran història del coneixement i la civilització (i alhora sobre la intolerància) i un manifest sobre la vital importància de les biblioteques, les llibreries i els llibres en una era cada vegada més digital, però “Quemar libros” és també una història humana on descobrirem un sorprenent repartiment d’aventurers, arqueòlegs autodidactes, poetes, activistes … i, per descomptat, els bibliotecaris i llibreters i l’heroic camí que recorren per conservar i rescatar el coneixement i els llibres i garantir així la supervivència de la civilització.

Sobretot els llibres i el coneixement de cadascú com a llibertat (ara que també ens volen robar aquesta paraula…) individual i col·lectiva.